Acadèmicament s’entén que el concepte de transformació social fa referència a un conjunt d’elements que contribueixen a un canvi, en aquest cas, a un canvi social. Aquests elements poden dimensionar diferents nivells d’abast i de repercussió, a petita o a gran escala, però conflueixen en el punt on generen canvis en persones, col·lectius, polítiques, hàbits, etc. Per parlar i analitzar el fet, proposem una aproximació des de tres dimensions: individual, organitzacional i política.
A la primera dimensió, situaríem l’acció individual de cada persona que forma part d’una entitat o cooperativa social, com a professional de la intervenció social, com a part d’un equip. Aquí ja podem situar reptes de la transformació social: ser sòcia d’una cooperativa o membre d’una entitat que treballa amb col·lectius en risc d’exclusió ja són accions amb contingut i voluntat transformadora. Però n’hi ha prou? No coneixem totes alguna persona que treballa al sector social a la qual seria el mateix desenvolupar la seva acció professional en una empresa de tipus capitalista?
Assenyalem alguns aspectes que podrien ser trets diferencials de professionals amb clara vocació de transformació social. Treballar segons valors com el respecte, l’escolta activa, la solidaritat, la sostenibilitat o l’equitat. Reconèixer la diversitat, tenir consciència de la intersubjectivitat de les persones, reconèixer i fins i tot parlar explícitament de sentiments i emocions, tenir consciència del poder, de quins són els diferents poders que estan operant i de com s’exerceixen; tenir consciència de rangs,… Tots aquests elements podrien ser el subsol de les organitzacions: aquella capa no visible, intangible, però que sustenta i fa úniques les entitats. N’hem de ser conscients, nodrir-lo i cuidar-lo perquè hi hagi un subsol fèrtil, segur i sostenible. Un subsol que contribueixi a fer perdurar tot el que hi ha per sobre: els mateixos models d’organització que estem perseguint.
Formar part d’una organització social implica creure i apostar per la capacitat de les organitzacions de l’economia social i del tercer sector per contribuir a fer un món més just
Quan posem el focus en com ens relacionem dins les nostres organitzacions estaríem entrant en la segona dimensió de la transformació social que seria el pla organitzatiu o organitzacional. Formar part d’una organització social implica creure i apostar per la capacitat de les organitzacions de l’economia social i del tercer sector per contribuir a fer un món més just, menys desigual, on les persones i el seu benestar sigui el centre del model econòmic. En aquest sentit, la manera com s’organitzen empreses, organitzacions, entitats, no és neutra, i si realment volen ser actives en la transformació social, aquesta s’ha d’iniciar al si de les mateixes organitzacions. Les organitzacions han de ser mirall del que volen generar al seu entorn.
L’economia social proposa pràctiques alternatives a l’economia tradicional, mitjançant l’aplicació de valors universals com l’equitat, la justícia, la solidaritat, el compromís amb l’entorn i la democràcia. És un model econòmic que posa al centre les persones i el seu benestar per sobre del lucre i els diners. Es dona importància no només a allò que es fa, sinó també a com es fa. En aquest com es fan es defineixen cinc grans eixos: governança democràtica, qualitat laboral, sostenibilitat, compromís amb la comunitat i equitat. A què ens referim quan parlem de models organitzatius? Doncs ens referim principalment a l’arquitectura i a les dinàmiques de les organitzacions.
Finalment, si passem a la tercera dimensió, ens situaríem en la capacitat de transformació social a partir de la participació a les entitats representatives de segon i tercer nivell i de la contribució que com a cooperativa o entitat social fem a l’acció d’incidència política de les mateixes. Entenem que una de les bases per garantir la capacitat d’incidència i per tant de transformació, passa per la coherència amb els valors que declarem com a organització, moviment i sector. Tot plegat amb una mirada al futur que ens permeti ser realment transformadors, avançant-nos als reptes socials i ambientals que vindran.
Si des de les entitats de l’economia social i el tercer sector volem promoure la transformació social, ens hem de convertir en part de la transformació, veient-la de forma fractal; les entitats s’han de transformar en allò que volen veure fora, però aquesta transformació ha de començar des de les persones, els equips, les organitzacions, fins als ecosistemes d’agents dels que formi part.
El primer pas per avançar cap a la transformació social real i amb impacte és parlar-ne, definir conceptes, establir accions i assumir les responsabilitats individuals i col·lectives necessàries. Deia el pedagog Paulo Freire, referent per a la majoria de les persones que es dediquen a l’educació i a l’acció social: “Cap teoria de la transformació polític-social del món aconsegueix ni tan sols commoure’m si no parteix d’una comprensió de l’home i de la dona com a éssers faedors d’Història i fets per ella, éssers de la decisió, de la ruptura, de l’opció.”
Article publicat a Social.cat el 27 de gener de 2023
